Abazin a mitjan segle xix | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | 50.000 est |
Llengua | Abazí |
Religió | Islam sunnita |
Part de | llengües caucàsiques del nord-oest |
Grups relacionats | Abkhazos, circassians |
Geografia | |
Originari de | Caucas (Rússia) |
Estat | districte abazí, Txerkessk, districte d'Adigué-Khabl, districte Malokaratxaievski, districte d'Ust-Djegutà, krai de Stàvropol, Khàntia-Mànsia, Kabardino-Balkària, Moscou, krai de Krasnodar, Iamàlia, óblast de Rostov, Turquia, Egipte, República d'Abkhàzia i Ucraïna |
Regions amb poblacions significatives | |
Rússia (Karatxai-Txerkèssia, Adiguèsia), Turquia |
Els abazins o abaza (abazí: Абаза) són un poble caucasià, de llengua abazí que viu principalment a la República de Karatxai-Txerkèssia dins la Federació Russa. Són al tomb de quaranta mil (2005) a més d'un nombre indeterminat que viu a Adiguèsia, Turquia, Síria, Jordània, Líban, Alemanya i Estats Units. Estan emparentats ètnicament amb els abkhazos, i són musulmans sunnites. Viuen a les muntanyes del Caucas, prop dels rius Gran i Petit Zelentxuk, Kuban i Kuma. Tretze pobles són de població totalment abazin, però viuen també en altres llocs barrejats amb kabardins, russos, nogais i circassians (adiguesos o txerkessos).[1]
Els abazins estan dividits en dos grups, al nord el Tapanta (amb sis tribus) i al sud els Shkarawa (sis tribus més).
Els abazins foren reconeguts com a nacionalitat pel règim soviètic i van obtenir el dret al desenvolupament de la seva cultura, amb l'ús de la llengua i el seu ensenyament, publicació de diaris, revistes i emissions de ràdio, i altres manifestacions culturals en diversos camps com el teatre o la dansa. No varen donar cap problema durant els 70 anys de comunisme i, tot i la seva especificitat cultural, van conviure força bé dins l'RSSA dels Karatxais i Txerkessos, especialment amb aquest darrer grup ètnic (per afinitats lingüístiques). El 1926 es van censar 13.825 abazins però s'estimava que eren bastants més. La major part viu a la República de Karatxai-Txerkèssia, amb grups a Adiguèsia i al krai de Stàvropol.