Abstencionisme

S'anomena abstencionisme actitud d'abstenir-se sistemàticament de participar en un procés, acció o qüestió, especialment en una elecció.^[1] En unes eleccions es considera «abstencionistes» els partidaris de no anar a votar.^[2] No hi ha un únic perfil tipus d'abstencionista, que aquest és polièdric i respon a moltes casuístiques.^[3]

Normalment es diferencia entre abstencionisme passiu (per desinterès o mandra), l'abstencionisme tècnic quan l'elector no exerceix el seu dret per raons més enllà de la seva voluntat^[4] i l'abstencionisme actiu o idiològic, com una opció política.^[3] «L'abstenció és també, i sobretot, una de les poques formes que té la ciutadania per rebel·lar-se davant d'uns polítics pels quals no se senten representats ni se senten partícips d'un sistema que els exclou.»^[3] El boicot d'eleccions pot ser un mètode de protesta noviolent,^[5] quan es considera per exemple, que les partits autoritzats pel règim no representen l'opinió o que l'abstencionisme es considera com un vot per a un partit prohibit.^[6] El boicot aleshores és un instrument per fer valer drets civils i polítics.^[7]

D'acord amb la legislació de cada país, l'abstenció pot ser legal –cas de l'estat espanyol, andorrà i francès, per exemple– o constituir una falta punible, com ara a molts països d'Amèrica Llatina,^[4] Bèlgica^[8] o Luxemburg,^[9] on el vot és obligatori. Sigui obligatori o no el vot, sempre existeix la possibilitat de votar en blanc si cap de les opcions donades es considera convenient o interessant.

S'ha de diferenciar l'abstencionisme com fenomen sociològic en el cas d'un sufragi i l'abstenció en una votació dicotòmica (sí/no/abstenció) en una assemblea presencial (assemblea general de membres, parlament, consistori…).