L'acceleracionisme, en teoria política i social, és la idea que el capitalisme, o processos particulars que han caracteritzat històricament el capitalisme, s'haurien d'accelerar per tal de superar-los i generar un canvi social radical. L'acceleracionisme també pot referir-se de manera més àmplia i, habitualment, de manera pejorativa, per donar suport a la intensificació del capitalisme en la creença que això accelerarà les seves tendències autodestructives i, finalment, el seu col·lapse.[1][2]
Alguns contemporanis de la filosofia acceleracionista comencen amb la teoria de Deleuze-Guattari anomenada desterritorialització, amb l'objectiu d'identificar i radicalitzar les forces socials que promouen aquest procés potencialment emancipador.[3][Cal aclariment]
La teoria acceleracionista s'ha dividit en variants mútuament contradictòries d'esquerres i de dretes. L'acceleracionisme d'esquerres intenta pressionar “el procés d'evolució tecnològica” més enllà de l'horitzó constrictiu del capitalisme, per exemple, repoblant la tecnologia moderna amb finalitats emancipadores socialment beneficioses. L'acceleracionisme de dretes, en canvi, dona suport a la intensificació indefinida del mateix capitalisme, sovint amb l'horitzó explícit de donar lloc a una singularitat tecnològica.[4][5][6] Els escriptors acceleracionistes han distingit, a més, altres variants, com ara "l'acceleracionisme incondicional".[7]