Back آکونیتین AZB Аконитин Bulgarian བཙན་དུག BO Akonitin Czech Aconitin German Aconitine English Akonitino EO Aconitina Spanish Akonitina EU آکونیتین FA
| Substància química | grup d'estereoisòmers  |
|---|---|
| Massa molecular | 645,314911 Da |
| Trobat en el tàxon | Aconitum carmichaelii, Aconitum kusnezoffii, Aconitum baicalense, Aconitum ferox, Aconitum flavum, acònit, Aconitum soongaricum, Aconitum sungpanense, Aconitum turczaninowii, Aconitum volubile, Tuliper de Virgínia, Gymnaconitum gymnandrum, Delphinium sclerocladum, tora blava, Aconitum karakolicum, Aconitum japonicum, Aconitum altaicum, Aconitum henryi, tora groga i Aconitum fischeri
|
| Rol | immunologic adjuvant (en)  , Voltage-Gated Sodium Channel Agonists (en) i toxina |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃₄H₄₇NO₁₁ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | CCN1C[C@@]2([C@@H](C[C@@H]([C@@]34[C@@H]2[C@H]([C@@H](C31)[C@@]5([C@@H]6[C@H]4C[C@@]([C@@H]6OC(=O)C7=CC=CC=C7)([C@H]([C@@H]5O)OC)O)OC(=O)C)OC)OC)O)COC
|
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 202,5 ℃ |
L'aconitina o napel·lina és un alcaloide altament tòxic que es troba en totes les parts de la tora blava (Aconitum napellus),[1][2] unit a l'àcid aconític i unes altres bases.[3]
Amb un mil·ligram del tòxic n'hi ha prou per causar la mort d'un adult,[4] més tòxic queconiïna, l’àcid cianhídric i l’arsènic.[5] Només tocar la planta i després tocar amb les mans un aliment o la boca, ja pot alliberar una dosi mortal d'aconitina.[6]
L'aconitina té propietats com a analgèsic, que modifica les terminacions nervioses. És antipirètic, antitussigen i descongestionant (vasoconstrictor). Com és un verí potent i ràpid, tòxic per al cor i el sistema nervós, ja no s'utilitza en la medicina moderna.[7]
A la Unió Europea és prohibit com a substància de productes cosmètics.[8]
- ↑ «aconitina». A: Gran enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «napel·lina». A: Gran enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «aconitina». Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Blasco, Robert. «La planta més tòxica d’Europa està als Pirineus i us ensenyem a distingir-la». Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron, 19-06-2023. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Bansell, Xavier «Altissimus creavit de terra medicament» (pdf). Els Cingles de Collsacabra, núm. 53, 2005, pàg. 14.
- ↑ Grebennikova, Alexandra «L'herbari forà - La sang de Prometeu». El Periòdic d'Andorra, 23-06-2014.
- ↑ «Aconitin Merck». Pharmakoteka: base de dades de medicaments antics. Museu de la Farmàcia Catalana & Universitat de Barcelona. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ «Règlement (CE) No 1223/2009 du Parlement Européen et du conseil du 30 novembre 2009 relatif aux produits cosmétiques. Annexe I: Liste des substances interdites dans les produits cosmétiques» (en francès). Diari Oficial de la Unió Europea, 22-12-2009, pàg. 342/83.