Aerosmith actuant a Quilmes Rock (Argentina) el 15 d'abril del 2007. | |
Epònim | avió i forjador |
---|---|
Dades | |
Tipus | grup de rock grup de música |
Camp de treball | rock |
Història | |
Creació | 1969, Boston |
Activitat | |
Activitat | 1970 – a l'actualitat |
Afiliats | Steven Tyler Joe Perry Brad Whitford Tom Hamilton Joey Kramer |
Membres anteriors | Ray Tabano Jimmy Crespo Rick Dufay |
Segell discogràfic | Columbia, Geffen |
Artistes relacionats | The Joe Perry Project, Whitford/St. Holmes, The Strangeurs/Chain Reaction |
Gènere | Hard rock, blues-rock,[1] heavy metal[2] |
Influències | |
Format per | |
Altres | |
Premis
| |
Lloc web | www.aerosmith.com |
Aerosmith és una banda estatunidenca de rock, de vegades anomenada "The Bad Boys from Boston" (Els nois dolents de Boston)[3] i "America's Greatest Rock and Roll Band" (La millor banda de Rock and Roll estatunidenca).[4][5][6][7] El seu estil, que té arrel al hard rock basat en el blues,[8][9] també incorpora elements de música pop,[10] heavy metal,[8] i rhythm and blues,[11] i ha inspirat molts altres artistes de rock.[12] La banda es va formar a Boston (Massachusetts) el 1969. El guitarrista Joe Perry i el baixista Tom Hamiltion, que originalment tocaven junts en una banda anomenada The Jam Band, van conèixer el cantant Steven Tyler, el bateria Joey Kramer, i el guitarrista Ray Tabano, i van formar Aerosmith. El 1971, Tabano va ser substituït per Brad Whitford, i la banda va començar a atraure cert nombre de seguidors a Boston.
Van firmar amb Columbia Records el 1972, i van llançar un seguit d'àlbums amb diversos discos de platí, començant per l'àlbum del 1973 amb el mateix nom. El 1975, la banda va assolir un gran èxit amb l'àlbum Toys in the Attic, i amb el següent àlbum del 1976 Rocks van confirmar la seva condició d'estrelles del hard rock.[13] A finals dels anys 70, eren unes de les bandes de hard rock més populars del món i un grup lleial de seguidors, sovint anomenat The Blue Army.[14] Tanmateix, la drogoaddicció i un conflicte intern van provocar la marxa de Perry i Whitford, el 1979 i el 1981 respectivament. Van ser substituïts per Jimmy Crespo and Rick Dufay.[9] Al grup no li va anar bé entre el 1980 i el 1984, i només van llançar un àlbum, Rock in a Hard Place, que va tenir or però no va ser com els èxits anteriors.
Tot i que Perry i Whitford van tornar el 1984 i la banda va firmar amb Geffen Records, el grup no va tornar a guanyar el nivell de popularitat dels anys 70 fins que van llançar l'àlbum Permanent Vacation el 1987.[15] A finals dels anys 80 i als anys 90, la banda va tenir uns quants èxits i va guanyar força premis pels àlbums amb múltiples discos de platí Pump (1989), Get a Grip (1993), i Nine Lives (1997). El seu retorn s'ha descrit com un dels més importants i espectaculars de la història del rock 'n' roll.[8][9] Després de 39 anys actuant, la banda continua fent gires i gravant música.
Aerosmith és la banda estatunidenca de hard rock que més àlbums ha venut,[16] havent-ne venut 150 milions arreu del món,[17] incloent 66,5 milions d'àlbums a només els Estats Units.[16] També tenen el rècord de més àlbums d'or i amb més d'un platí. La banda ha tingut 21 èxits al Top 40 de Billboard Hot 100, nou èxits a la primera posició de Mainstream Rock, quatre premis Grammy i deu MTV Video Music Awards. Van entrar al Rock and Roll Hall of Fame el 2001, i el 2005 estaven a la 57a posició dels 100 Millors Artistes de Tots els Temps segons la revista Rolling Stone.[18]
L'1 de maig de 2023, la banda va anunciar al seu compte d'Instagram que deixava els escenaris i que iniciaria una gira de comiat el 12 de setembre, anomenada «Peace Out», que recorreria els Estats Units i el Canadà. Serien un total de 40 concerts, amb origen a Filadèlfia i tancament el 26 de gener de 2024 a Montreal, amb els Black Crowes com a teloners.[19][20]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |