Ajman

Ajman
	إمارة عجمان (ar)
Tipus	emirat dels Emirats Àrabs Units
Localització
	25° 24′ N, 55° 30′ E / 25.4°N,55.5°E
Estat	Emirats Àrabs Units
Capital	Ajman
Població humana
Població	504.836 (2017) (1.949,17 hab./km²)
Geografia
Superfície	259 km²
Altitud	13 m
Limita amb	Xarjah ; Al-Buraymī ; Ras al-Khaimah
Creació	2 desembre 1971
Organització política
• Ruler of Ajman (en)	Humaid bin Rashid Al Nuaimi الله يطول في عمره (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+04:00
ISO 3166-2	AE-AJ
Lloc web	ajman.ae

L'Emirat d'Ajman o d'Ujman (àrab: إمارة عجمان, Imārat ʿAjmān) és el més petit dels emirats que forma Emirats Àrabs Units. La capital és Ajman. L'emirat el forma un territori allargat el direcció sud-est des de la capital, i dos exclavaments: el de Manama, un oasis situat a l'est, just entre territori de Sharjah i de Fujeira; i Masfud, al sud, entre territoris de Ras al Khaimah (al nord), Dubai (exclavament de Hajarain) a l'est, i Oman al sud i oest.

La superfície és de 250 km² als que cal afegir les dependencies amb uns 50 km² més. La població és de 235.000 habitants, el 95% a la capital. L'amplada de l'emirat és de 16 km de costa, i una profunditat similar.

Els clans dominants són els Karatisa, Hamirat i Al Bu Dhanayn, de la fracció Al Bu Khurayban de la tribu dels Na'im o Nu'aym. Aquesta tribu viu també a la zona de l'oasi de Buraimi que pertany a Abu Dhabi i Oman. Els xeics o emirs regnants són membres del clan Karatisa.

El xeic d'Ajman va assolir l'autoritat al territori vers la meitat del segle xvii i fou aliat dels Qasimi. El 1820 i 1853 va subscriure com a entitat separada els dos tractats de la treva amb els britànics i el 1892 els anomenats acords exclusius. Durant tot el segle xix va dependre dels Qasimi de Sharjah. Al començament del segle xx la tribu dels na'im es va convertir arreu al wahhabisme. El 1921, en dividir-se els dominis qasimi entre Ras al-Khaimah i Sharjah, va quedar plenament independent, sempre sota protectorat britànic. Els xeics secundaris de Manama i Masfud van reconèixer el xeic d'Ajman com a sobirà. Durant la primera meitat del segle xx, i de fet fins a la independència, el xeicat vivia pobrament, de la pesca (principalment a Ajman) i agricultura de subsistència (a Masfud i a Manama). El petroli a Dubai i Abu Dhabi va capgirar la situació a la Costa dels Pirates, i després de la independència les aportacions federals i els royaltys de la companyia Western Oil per les prospeccions al seu territori, van convertir Ajman en un país força desenvolupat. El xeic es va unir a la Federació el mateix dia de la seva constitució el 2 de desembre de 1971.