Tipus | trastorn de l'equilibri acidobàsic |
---|---|
Especialitat | endocrinologia |
Classificació | |
CIM-11 | 5C74 |
CIM-10 | E87.3 |
CIM-9 | 276.3 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0076432 i 0220241 |
DiseasesDB | 32458 |
MedlinePlus | 001183 |
MeSH | D000471 |
UMLS CUI | C0002063 |
L'alcalosi (o alcalèmia) és un trastorn hidroelectrolític en el que hi ha un augment de l’alcalinitat (basicitat) dels fluids del cos, és a dir, un excés de base en els líquids corporals. Aquesta condició és l’oposada a l'acidosi (excés d’àcid).
Es pot produir per l’acumulació de bases o per la pèrdua d’àcids en els líquids de l’organisme, la qual cosa provoca una reducció en la concentració d'ions hidrogen en el plasma sanguini arterial. Generalment es considera alcalosi quan el pH arterial és major a 7,45.
Els pulmons i els ronyons són els òrgans encarregats de regular l'equilibri acidobàsic del cos. La disminució en el nivell de diòxid de carboni (àcid) o l’augment del nivell d'hidrogencarbonat (base), fan que el pH dels líquids del cos augmentin, produint l’alcalosi.