Back شغب Arabic Disturbiu AST Qiyam AZ Бунт Bulgarian Nepokoje Czech Terfysg CY Aufruhr German Εξέγερση Greek Riot English Tumulto EO

Aldarull

Persones armades amb canonades, es revolten en un enfrontament amb la policia a la vaga de Minneapolis de 1934 durant la Gran Depressió.[1]
Amotinats que porten bufandes per ocultar la seva identitat i evitar l'efecte dels gasos lacrimògens

Un aldarull és una mena de revolta popular caracteritzada per la violència efímera i no organitzada d'un grup de persones[2][3] contra l'autoritat, la propietat o la gent. Els disturbis sovint es produeixen com a reacció a un greuge o per dissidència. Històricament, els disturbis s'han produït a causa de la pobresa, l'atur, les males condicions de vida, l'opressió governamental, els impostos o el reclutament militar, els conflictes entre ètnies (motí racial) o les religions, el resultat d'un esdeveniment esportiu (p. ex., disturbis esportius, hooliganisme al futbol) o frustració amb els canals legals per transmetre les queixes.[4]

Implica sovint vandalisme (destrucció del mobiliari urbà o comerços) i baralles entre els congregats o entre aquests i les forces enviades a reprimir-los. Els objectius poden incloure botigues, cotxes, restaurants, institucions de propietat estatal i edificis religiosos.[5] Usualment, és dissolt per la policia o l'exèrcit a ordres del govern.

Tot i que els individus poden intentar liderar o controlar un disturbi, els disturbis solen consistir en grups desorganitzats que sovint són "caòtics i presenten un comportament gregari".[6] Hi ha un nombre creixent d'evidències que suggereixen que estan més a prop de seguir normes socials invertides que no pas un comportament gregari.[7]

Fer front als disturbis és sovint una tasca difícil per a les forces policials. En alguns casos utilitzen gasos lacrimògens o gas CS per controlar els amotinats. La policia antiavalots en alguns estats pot fer servir mètodes de control no letals, com ara escopetes que disparen boles d'escuma per ferir o incapacitar els amotinats per facilitar la detenció.[8]

  1. ↑ Monkkonen, Eric H. Crime, Justice, History (en anglès). Ohio State University Press, 2002, p. 186. ISBN 978-0-8142-0902-8. 
  2. ↑ «Aldarull». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Riot | criminal law | Britannica» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2023].
  4. ↑ Smead, Howard; Tager, Jack The New England Quarterly, 74, 4, 12-2001, pàg. 669. DOI: 10.2307/3185445. ISSN: 0028-4866. JSTOR: 3185445.
  5. ↑ Braha, D. PLOS ONE, 7, 10, 2012, pàg. e48596. Bibcode: 2012PLoSO...748596B. DOI: 10.1371/journal.pone.0048596. PMC: 3485346. PMID: 23119067 [Consulta: free].
  6. ↑ Braha, D. PLOS ONE, 7, 10, 2012, pàg. e48596. Bibcode: 2012PLoSO...748596B. DOI: 10.1371/journal.pone.0048596. PMC: 3485346. PMID: 23119067 [Consulta: free].
  7. ↑ «You won't prevent future riots by disregarding the psychology of crowds». , 19-08-2011.
  8. ↑ Davison, Neil. The Early History of 'Non-Lethal' Weapons. Palgrave Macmillan UK, 2009, p. 12–39. DOI 10.1057/9780230233980_2. ISBN 978-1-349-30656-5. 

Aldarull

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne