Aloa

Aloa

Tipus	estat desaparegut i jaciment arqueològic
Localització
17° 39′ 00″ N, 33° 59′ 00″ E / 17.65°N,33.98333°E / 17.65; 33.98333
Capital	Soba
Població humana
Llengua utilitzada	llengües nubianes grec medieval
Religió	Església Ortodoxa Copta i religions africanes tradicionals
Dades històriques
Creació	c. Primera meitat segle VI
Dissolució	c. 1504
Organització política
Forma de govern	monarquia

Aloa^[1] o Alwa^[2] (grec: Ἄρουα, Àrua; àrab: علوة, ʿAlwa) fou un regne medieval situat en el territori que avui en dia és el centre i el sud del Sudan. La capital era la ciutat de Soba, prop de l'actual Khartum, a la confluència del Nil Blau i el Nil Blanc.

Fundat després de l'ensulsiada de l'antic Regne de Cuix, cap al 350, és esmentat per primera vegada el 569. El 580 fou l'últim dels tres regnes nubians a convertir-se al cristianisme, seguint els passos de Nobàtia i Makuria. És possible que assolís el seu apogeu entre el segle ix i el segle xii, quan les fonts mostren que superava la seva veïna del nord, Makuria, amb la qual tenia forts vincles dinàstics, en extensió territorial, puixança militar i prosperitat econòmica. Era un estat multicultural administrat per un rei poderós que delegava la seva autoritat en governadors provincials. La capital, Soba, descrita com una ciutat de «cases grans i esglésies plenes d'or i jardins»,^[3] era un important centre comercial. S'hi negociaven mercaderies que arribaven des de Makuria, l'Orient Pròxim, l'Àfrica Occidental, l'Índia i fins i tot la Xina. La taxa d'alfabetització era alta, tant en nubià com en grec.

El declivi d'Aloa, iniciat al segle xii i accentuat al segle xiii, podria tenir a veure amb invasions procedents del sud, els efectes de la sequera i canvis en les rutes comercials. És possible que la pesta assolés el país al segle xiv, coincidint amb l'arribada de tribus àrabs a la vall de l'Alt Nil. Al tombant del segle xvi, Soba ja havia caigut en mans dels àrabs o dels funj, fet que segurament constituí el punt final d'Aloa, encara que hi ha tradicions orals sudaneses que conten que hauria perdurat en el Regne de Fazughli, a la frontera entre Etiòpia i el Sudan. La fundació del Soldanat de Sennar pels funjs després de la destrucció de Soba encetà un període d'islamització i arabització.