Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Amfisbenis
Amphisbaenia  | |
|---|---|
 Colobreta cega | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Subordre | Amphisbaenia Gray, 1844 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els amfisbenis (Amphisbaenia), llangardaixos àpodes o llangardaixos cecs, són un subordre peculiar i poc conegut de rèptils escamosos adaptats a la vida en el subsol. Com les serps, manquen de potes (excepte el gènere Bipes, que encara conserva el parell anterior). Superficialment semblades a cucs de terra, presenten clares adaptacions al mitjà subterrani, com la capacitat d'excavar i lliscar-se plegant la seva pell com un acordió. El seu cap massís, sense orella externa i d'ulls atrofiats, es distingeix malament de l'extrem oposat del cos. Són capaços de desplaçar-se tant en el sentit de la cua com en el del cap, i per això se'ls va donar el nom d'Amphisbaenia ("que va en dues direccions"). Se'n coneixen unes 190 espècies, la major part d'elles a Àfrica i Sud-amèrica.[1]
S'alimenten d'insectes, entre els quals mostren preferència les formigues. Com que es va observar que passaven llargues temporades a prop dels formiguers, es creia, erròniament, que les formigues s'encarregaven d'alimentar-les, per les quals se les anomenava «mares de les formigues».[2]
- ↑ «▷Anfisbénidos -【Reptiles.link】» (en castellà).[Enllaç no actiu]
- ↑ Antoine Paulin Germain Salacroux (1837), Nuevos elementos de historia natural: conteniendo la zoología, la botánica, la mineralogía y la geología, aplicadas a la medicina, a la farmacia, a las ciencias y artes comunes, volumen 2, p.218. Madrid: Verges.
Previous Page Next Page
