Back Ariodante ALS Ariodante Danish Ariodante German Αριοδάντης (Χαίντελ) Greek Ariodante English Ariodante EO Ariodante Spanish Ariodante Finnish Ariodante French Ariodante Hungarian
 Portada de l'edició de lAriodante | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Llibretista | anònim |
| Llengua original | italià |
| Basat en | Ginevra, principessa di Scozia llibret d'Antonio Salvi, basat en els cants 4 a 6 de lOrlando furioso de Ludovico Ariosto (Ludovico Ariosto ) |
| Creació | 12 d'agost-14 d'octubre de 1734 |
| Data de publicació | segle XVIII |
| Gènere | opera seria |
| Parts | tres actes |
| Catalogació | HWV HWV 33 |
| Lloc de la narració | Ciutat d'Edimburg |
| Personatges | King of Scotland (en)  , Ginevra (en) , Ariodante (en) , Lurcanio (en) , Dalinda (fr) , Polinesso (en) i Odoardo (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 8 de gener de 1735 |
| Escenari | Covent Garden de Londres, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 15 de maig de 2006 (estrena a Espanya) |
  
| |
Ariodante és una òpera italiana composta per Georg Friedrich Händel (HWV 33) entre el 12 d'agost i el 14 d'octubre de 1734. El llibret, d'autor anònim, es basa en Ginevra, principessa di Scozia, d'Antonio Salvi, basat al seu torn en els cants 5 i 6 de l'Orlando furioso, de Ludovico Ariosto.
Fou estrenada al Covent Garden, a Londres, el 8 de gener de 1735. L'òpera estava acompanyada de ballets després de cada acte, però tingué un èxit limitat i només es tornà a representar, sense ballet, la temporada de 1736. En aquells moments, Händel havia de fer front a la forta competència de l'Opera of the Nobility, que tenia el suport del príncep de Gal·les i que aquella temporada havia aconseguit contractar Farinelli per a l'Artaserse, de Johann Friedrich Hasse.
Malgrat el seu limitat èxit inicial, va caure en l'oblit durant gairebé dos-cents anys. Una edició de la partitura es va publicar a principis de la dècada de 1960, des de la Hallische Händel-Ausgabe.[1] En la dècada de 1970, l'obra va començar a ser reviscuda, i ha arribat a ser considerada una de les millors òperes de Händel. El 29 de març de 1971, la Societat Händel de Nova York va realitzar l'estrena nord-americana de l'obra en una versió de concert amb la mezzosoprano Sophia Steffan en el paper principal i Judith Raskin com a Ginevra.[2]
Charles Cudworth ha parlat de la influència de la música de ball francesa en l'òpera.[3] Winton Dean ha assenyalat que l'acte 2 de l'òpera, en la seva versió original, és l'únic acte d'una òpera de Händel que acaba amb recitatius acompanyats.[4]
- ↑ "J.A.W." (no full name given), "Reviews of Music: Collected Editions – Ariodante (edited by Karl-Josef Fürth) (January 1962). Music & Letters, 43 (1): pp. 83–84.
- ↑ Donal Henahan (31 March 1971). "Ariodante' Performed As Concert". The New York Times
- ↑ Cudworth, Charles, "Handel and the French Style" (April 1959). Music & Letters, 40 (2): pp. 122–131.
- ↑ Dean, Winton, "Record Reviews: Ariodante" (January 1981). The Musical Times, 122 (1655): pp. 33–34.