Arquetip

Per a altres significats, vegeu «arquetip (psicologia analítica)».

Un arquetip o arquetipus^[1] és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest. Personatges reals o de ficció posteriors poden respondre als arquetips o ideals fixats per la tradició. Així, per exemple, es pot dir d'una persona que té un comportament "quixotesc" si segueix el patró de conducta del Quixot.^[2]

A la literatura és habitual trobar-ho representat en contes, rondalles i mites.^[3]

Alguns trets que poden ser prova d'arquetip:

• el mateix personatge és tractat en diferents obres al llarg dels segles,
• el seu nom propi ha esdevingut comú o adjectiu, s'ha incorporat al llenguatge corrent,
• serveix per a il·lustrar un conjunt de qualitats que formen una personalitat concreta recognoscible i aplicable a d'altres,
• no hi ha altres personatges que encarnin aquelles qualitats amb el mateix grau d'exactitud,
• hi ha abstracció dels trets que no corresponen a l'arquetip (per exemple, de Madame Bovary importa la manera de percebre l'amor, no el gust en el vestir).

Alguns exemples serien la femme fatale i la Dona sàvia.