L'autoodi és l'odi d'un mateix.[1] En psicologia l'odi cap a un mateix és l'oposit de l'autoestima. Aplicat en el camp de la sociolingüística, fa referència a l'odi cap a la cultura pròpia o la llengua pròpia. La persona cerca d'amagar les característiques individuals que no s'adeqüen als estereotips socials,[2] en processos de conflicte o assimilació social. És el que sent qui odia els seus trets d'identitat, i els dels seus familiars i amics, quan són estigmatitzades o marcades negativament per grups dominants.[3] Una de les formes d’autoodi més arrelades als països de parla catalana és el canvi sistemàtic que els seus parlants fan a la llengua espanyola.[4][5]