晩春 | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Yasujirō Ozu | |
Protagonistes | ||
Guió | Kōgo Noda, Yasujirō Ozu i Kazuo Hirotsu (en) | |
Fotografia | Yūharu Atsuta (en) | |
Productora | Shochiku | |
Distribuïdor | Shochiku i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Japó | |
Estrena | 13 setembre 1949 | |
Durada | 108 min | |
Idioma original | japonès | |
Color | en color i en blanc i negre | |
Descripció | ||
Gènere | drama | |
Lloc de la narració | Kyoto | |
|
Banshun (晩春) (en català, Primavera tardana) és una pel·lícula japonesa de Yasujirō Ozu, realitzada l'any 1949. La pel·lícula sovint és considerada com la primera del període creatiu final del director, "el prototip més important del seu treball dels anys cinquanta i seixanta."[1] En la versió de 2012 de l'enquesta de la revista Sight & Sound ("Top 50 Greatest Films of All Time"), publicada pel British Film Institute (BFI), Banshun apareix en el número 15, darrere d'una altra pel·lícula d'Ozu, Tokyo monogatari, que apareix en el número 3.[2]
Aquest tipus de pel·lícules es caracteritzen per, entre d'altres trets, centrar-se exclusivament en històries sobre famílies, durant l'època immediata de la postguerra al Japó, amb una tendència a trames molt simples i l'ús d'una càmera generalment estàtica.[3][4] Per alguns experts, és la millor pel·lícula d'Ozu,[5] o la pel·lícula definitiva pel que fa a l'enfocament i el llenguatge magistral d'Ozu.[6]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Richie 1974 235