Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Baraka
La baraca (de l'àrab: بركة, baraka, ‘benedicció’, ‘carisma’, ‘do’[1]) és, en l'islam, una espècie de benedicció, de continuïtat de presència espiritual i revelació que comença amb Déu i flueix a través seu cap allò que li és proper.[2][3]
La baraca pot trobar-se dins d'objectes físics, llocs i persones, com els elegits per Déu. Es troba relacionada, principalment amb una persona específica o per a certes coses en un lloc des del qual es pot transmetre a altres persones. Aquesta força s'inicia fluint directament de Déu sobre la creació que és digna de baraca.[2] Aquestes creacions dotades de baraca poden transmetre el flux de baraca a altres creacions de Déu, bé a través de proximitat física, bé a través de l'adhesió a les pràctiques espirituals del profeta islàmic Mahoma. Déu és l'única font de baraca i té el poder de concedir i denegar la baraca.
Existeixen santuaris associats a la tomba d'algú considerat sant, ja que és posseïdor de baraca.
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "برك". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ 2,0 2,1 Colin, G. S. «Baraka.». Encyclopaedia of Islam. Brill Online. [Consulta: 9 març 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Nasr, Seyyed Hossein. Sufi Essays. Chicago: ABC International Group, Inc., 1999.
Previous Page Next Page
