| |||||||||||||||
Tipus de missió | sonda espacial i missió espacial | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | Agència Espacial Europea Agència Espacial Japonesa | ||||||||||||||
NSSDCA ID | 2018-080A | ||||||||||||||
Núm. SATCAT | 43653 | ||||||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||||||
Fabricant | Airbus ISAS | ||||||||||||||
Massa | 4.100 kg | ||||||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Vehicle de llançament | Ariane 5 ECA | ||||||||||||||
Contractista | Arianespace | ||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||
CHEOPS → | |||||||||||||||
BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri. El seu nom prové del matemàtic i enginyer italià Giuseppe (Bepi) Colombo. El 31 de gener de 2007 l'ESA aprovà aquesta missió, formalitzant un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.
El programa previst de la missió se centra en dos components principals: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construït per l'ESA, i l'orbitador magnetosfèric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construït per la JAXA.
La sonda va ser llançada per un coet Ariane 5 des de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'any 2018. El viatge de la sonda fins a Mercuri durarà 6,5 anys, i hi arribarà l'any 2025, i haurà sobrevolat abans la Terra, dos cops per Venus i sis cops per Mercuri.[1] El sistema de propulsió principal de la BepiColombo és un motor de propulsió iònica, però també utilitzarà assistències gravitatòries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen també de coets químics estàndard per a diverses maniobres orbitals. Una vegada arribi al planeta l'estudiarà durant un any sencer.