Back Beril AF Berilo AN बेरिल ANP بيريل Arabic Berilu AST Beril AZ Берыл BE Бэрыль (мінэрал) BE-X-OLD Берил Bulgarian Beril BS
 Beril | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Be₃Al₂(SiO₃)₆ |
| Epònim | Beryllos 3 (Pauly-Wissowa) (en)   |
| Localitat tipus | subcontinent indi i Mons Smaragdus (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.06a |
| Dana | 61.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic a cristalls tabulars; radial, columnar; granular to massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | hexagonal, dihexagonal, dipiramidal Sistema H-M (6/m 2/m 2/m) Grup espacial: P 6/mmc |
| Grup espacial | grup espacial P6/mcc |
| Massa molar | 537.50 |
| Color | verd, blau, groc, incolora, rosa i altres |
| Macles | rara |
| Exfoliació | imperfecta a {0001} |
| Fractura | concoidal a irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 7.5 - 8 |
| Lluïssor | vítria a resinosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2.76 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.564–1.595 nε = 1.568–1.602 |
| Birefringència | δ = 0.0040–0.0070 |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | cap (alguns materials de farciment de fractures que s'utilitzen per millorar la claredat de la maragda són fluorescents, però la pedra en si no) |
| Varietats més comunes | |
| Aiguamarina | de color verd clar, verd marí |
| Maragda | de color verd, pedra preciosa |
| Morganita | de color rosa |
| Heliodor | de color groc |
| Beril vermell | de color vermell grosella |
| Goshenita | de color transparent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Brl |
| Referències | [1][2][3] |
El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆. És un ciclosilicat de beril·li i alumini que pertany i dona nom al grup del beril.[4]
Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes (maragda), són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic.[5] Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines (aiguamarina), són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide. Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions; els segons, no.[5]
- ↑ Beryl mineral information and data, Mindat
- ↑ Beryl Webmineral
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ «Beril». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Beril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.