Beril | |
---|---|
Fórmula química | Be₃Al₂(SiO₃)₆ |
Epònim | Beryllos 3 (Pauly-Wissowa) (en) |
Localitat tipus | subcontinent indi i Mons Smaragdus (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats > ciclosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CJ.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.06a |
Dana | 61.1.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Hàbit cristal·lí | prismàtic a cristalls tabulars; radial, columnar; granular to massiva |
Estructura cristal·lina | a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2 |
Grup puntual | hexagonal, dihexagonal, dipiramidal Sistema H-M (6/m 2/m 2/m) Grup espacial: P 6/mmc |
Grup espacial | grup espacial P6/mcc |
Massa molar | 537.50 |
Color | verd, blau, groc, incolora, rosa i altres |
Macles | rara |
Exfoliació | imperfecta a {0001} |
Fractura | concoidal a irregular |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 7.5 - 8 |
Lluïssor | vítria a resinosa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 2.76 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1.564–1.595 nε = 1.568–1.602 |
Birefringència | δ = 0.0040–0.0070 |
Pleocroisme | feble |
Fluorescència | cap (alguns materials de farciment de fractures que s'utilitzen per millorar la claredat de la maragda són fluorescents, però la pedra en si no) |
Varietats més comunes | |
Aiguamarina | de color verd clar, verd marí |
Maragda | de color verd, pedra preciosa |
Morganita | de color rosa |
Heliodor | de color groc |
Beril vermell | de color vermell grosella |
Goshenita | de color transparent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Brl |
Referències | [1][2][3] |
El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆. És un ciclosilicat de beril·li i alumini que pertany i dona nom al grup del beril.[4]
Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes (maragda), són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic.[5] Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines (aiguamarina), són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide. Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions; els segons, no.[5]