Tipus | distonia focal, distonia craniofacial i malaltia |
---|---|
Especialitat | neurologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènesi | |
Associació genètica | DRD5 (en) |
Classificació | |
CIM-10 | G24.5 |
CIM-9 | 333.81 |
CIAP | N99 |
Recursos externs | |
OMIM | 606798 |
DiseasesDB | 15748 |
MedlinePlus | 000756 |
eMedicine | 1212176 |
Patient UK | Blepharospasm |
MeSH | D001764 |
UMLS CUI | C2930898 i C0005747 |
DOID | DOID:529 |
El blefaroespasme (del grec: blepharo, parpella, i l'espasme, contracció muscular sense control),[1] és una contracció anormal de les parpelles.
Normalment, es refereix a blefaroespasme essencial benigne, una distonia focal d'un trastorn neurològic del moviment que implica contraccions involuntàries i sostingudes dels músculs al voltant dels ulls. Benigne significa la condició no és perillosa per a la vida. Essencial, indica que la causa és desconeguda, però la fatiga, l'estrès o un irritant són possibles factors contribuents. De vegades duren uns dies i després els símptomes desapareixen sense tractament, però en la majoria dels casos l'afecció és crònica i persistent, causant problemes durant tota la vida. Els símptomes sovint són prou greus com per donar lloc a ceguesa funcional. La persona que ho pateix sent que les parpelles es tanquen i per obrir-les requereix un gran esforç. Els pacients veuen bé, però durant períodes poden romandre cecs donada la seva incapacitat per obrir les parpelles.
Tot i els progressos que s'han realitzat recentment en el diagnòstic precoç, el blefaroespasme és sovint inicialment mal diagnosticats com al·lèrgies o síndrome de l'ull sec. És una malaltia bastant rara, que afecta només a un de cada 20.000 persones als Estats Units.