Blowfish | |
---|---|
La funció rodona (Funció Feistel) de Blowfish | |
General | |
Dissenyadors | Bruce Schneier |
Data primera publicació | 1993 |
Successors | Twofish |
Detall de xifratge | |
Mida de la clau | 32-448 bits en passos de 8 bits; per omissió 128 bits |
Mida del bloc | 64 |
Estructura | Xarxa Feistel |
Rondes | 16 |
Millor criptoanàlisi pública | |
Quatre rondes de Blowfish són susceptibles d'un atac diferencial de segon ordre (Rijmen, 1997);[1] per a una classe de claus febles, 14 rondes de Blowfish es poden distingir amb una permutació pseudoaleatòria (Vaudenay, 1996). |
Blowfish és un sistema de xifratge per blocs de clau, simètrica, dissenyat el 1993 per Bruce Schneier i s'inclou en un gran nombre de paquets de xifratge i productes d'encriptació. Blowfish proporciona un bon ritme d'encriptació en el programari i no s'ha trobat cap criptoanàlisi eficient fins a la data (2010). Tanmateix, en l'actualitat es presta més atenció al sistema AES.[2]
Schneier va dissenyar Blowfish com un algorisme d'ús general, amb la intenció de ser un substitut per al DES i lliure dels problemes i restriccions associades a altres algorismes. A l'època en què va sortir Blowfish, molts altres dissenys estaven patentats, eren sistemes propietaris o eren els secrets de comercials o governamentals. Schneier ha manifestat que, "Blowfish està sense patentar, i romandrà així a tots els països. L'algorisme es posa d'ara endavant en domini públic, i el pot fer servir lliurement tothom."[3]
Els trets notables del disseny inclouen Caixes-S dependents de la clau i una programació de claus altament complexa.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades schneier-interview-dec-2007