Back Regulus ignicapilla AN صعو أحمر العرف Arabic صعو احمر العرف ARZ Regulus ignicapilla AST Чырвонагаловы каралёк BE Червеноглаво кралче Bulgarian Dreolan kabell flamm BR Vatroglavi kraljić BS Regulus ignicapilla CEB Králíček ohnivý Czech
Regulus ignicapilla  | |
|---|---|
♂ | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Esperança de vida | 5,6 anys |
| Envergadura | 14 cm |
| Període d'incubació de l'ou | 16 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22735002 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Regulidae |
| Gènere | Regulus |
| Espècie | Regulus ignicapilla (Temminck, 1820) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sylvia ignicapilla |
| Subespècies | |
| R. ignicapilla balearicus (Balears i Àfrica del Nord).
R. ignicapilla caucasicus R. ignicapilla ignapillus (Europa continental i Turquia). R. ignicapilla tauricus R. ignicapilla teneriffae | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El bruel eurasiàtic, bruel,[1] passaforadí,[2] reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet,[3] reiet, reiet coronat[4] o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae).[5][6] És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus. També n'hi ha a l'Àfrica del Nord i a Madeira. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
És molt semblant al reietó pel color i els costums, i un dels ocells més petits de tot Europa. Fa uns 9 cm de llargada total. Es diferencia del reietó per les dues ratlles, l'una blanca i l'altra negra, que té a la cara. Té el dors verd i el ventre blanc groguenc.
És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc. A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins. És arborícola i parcialment migratori (les poblacions septentrionals i orientals acostumen a hivernar al sud de la seua àrea de distribució). És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques picant petits artròpodes i emetent un reclam molt agut. A l'estat espanyol té protecció legal.[8]
N'hi ha en molts llocs de la península Ibèrica. Fa un niu amb molsa i teranyines a les branques dels arbres i segueix una fenologia reproductiva pràcticament idèntica a la del reietó, potser amb la diferència que els 5-12 ous, els pon al maig-juliol.[9]
-
-
Reietó cellablanc fotografiat a Lilla (França) -
Bruel fotografiat a la República Txeca
- ↑ «Bruel». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2/12/2021(català)
- ↑ DIEC
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «safranet». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Diversos autors «Regulus ignicapillus». Tresor del valencià meridional, pàg. 65.
- ↑ «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 714. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Common Firecrest. Regulus ignicapilla» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ «Modificación de la Ley 22/2003, de 4 de julio, de Protección de los Animales, y de la Ley 3/1988, del 4 de marzo, de Protección de los Animales» (en castellà). BOE, 22-08-2006, pàg. 30886 [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X