Bube, bohobé | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 51.000 (2011)[1] |
Parlants nadius | 20.000 |
Autòcton de | Bioko |
Estat | Guinea Equatorial, Gabon |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües mbam-bubi-jarawà | |
Codis | |
ISO 639-2 | bvb |
ISO 639-3 | bvb |
Glottolog | bube1242 |
Ethnologue | bvb |
IETF | bvb |
Endangered languages | 544 |
Bubi, bube, Bohobé, o Bube–Benga (Bobe, Bubi) és una llengua bantu o bantoide parlada pels bubis, un poble bantu nadiu, i antigament poble principal, de l'illa de Bioko, a Guinea Equatorial. La llengua fou portada a Bioko des del continent fa uns 3.000 anys quan els bubis arribaren a l'illa.[2]
Té al voltant de 50.000 parlants amb tres variants: Nord, Sud i Centre-Est. Es caracteritza pel caràcter tonal i la divergència de les paraules pel gènere. L'idioma també és parlat per nadius bubi de Gabon i Camerun.
La llengua bubi es divideix en sis dialectes diferents que varien a les regions nord i sud de l'illa de Bioko. Per exemple, al nord la gent parla Rebola i les seves variants: Basile, Banapa i Basupa. Tanmateix al nord-est es parla Bakake.
El bubi també es parla en una àrea petita al continent propera a l'illa, on els parlants estan canviant al wumboko.[3] Han estat reportats com a "Bube", "Bubia", o "Wovea" (vegeu Wovea).
El primer llibre de text de bubi a anglès fou escrit en 1875 per William Barleycorn, un missioner metodista primitiu de l'era d'ascendència Igbo i fernandino, mentre predicava a la vila bubi de Basupu. S'ha publicat un diccionari oficial de la llengua i una guia gramatical pel reconegut estudiós bubi Justo Bolekia Boleká.