No s'ha de confondre amb majorista. |
Business-to-business (B2B o BtoB, i que es pot traduir en català com comerç "d'empresa a empresa") és una situació on una empresa o negoci fa transaccions comercials amb altres empreses o negocis. Això típicament ocorre quan:
El B2B sovint es defineix per contrast amb la venda al consumidor final (B2C). En el comerç B2B, sovint es dona el cas que les parts de la relació tenen un poder de negociació comparable i, fins i tot quan no és així, cada part acostuma a comptar amb personal professional i assessorament legal en la negociació de les condicions contractuals, mentre que el B2C es configura en un grau molt més extens i massiu amb les seves implicacions econòmiques d'informació asimètrica. No obstant això, dins d'un context B2B, les grans empreses poden tenir molts avantatges comercials, de recursos i d'informació respecte a les empreses més petites. El govern del Regne Unit, per exemple, va crear el càrrec de comissari de petites empreses en virtut de la Enterprise Act 2016 per "permetre a les pimes resoldre disputes" i "considerar les queixes dels proveïdors de petites i mitjanes empreses sobre condicions de pagament amb empreses més grans a qui subministren".[1]
En molts casos, el volum global de transaccions B2B (empresa a empresa) és molt superior al volum de transaccions B2C.[2][3][4] La raó principal d'això és que en una cadena de subministrament típica hi haurà moltes transaccions B2B que impliquin subcomponents o matèries primeres, i només una transacció B2C, concretament la venda del producte acabat al client final. Per exemple, un fabricant d'automòbils fa diverses transaccions B2B, com ara comprar pneumàtics, vidres per a finestres i mànegues de goma per als seus vehicles. La transacció final, un vehicle acabat venut al consumidor, és una transacció única (B2C).