Caducifoli

Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any. En la majoria de casos la pèrdua coincideix amb la temperatura hivernal, però en els climes àrids també perden les fulles algunes plantes. Les plantes que no són caducifòlies s'anomenen perennifòlies i les intermèdies es poden anomenar semicaducifòlies les quals perden el fullatge vell quan comença el nou creixement.^[1] Altres plantes són semiperennifòlies i perden les sefes fulles abans que comenci la nova estació de creixement, retenint-ne algunes durant l'hivern o els períodes secs.^[2] Alguns arbres, incloent-hi algunes poques espècies de roures (com el roure martinenc) tenen fulles assecades que romanen a l'arbre al llarg de tot l'hivern; són fulles persistents seques que s'anomenem marcescents les quals cauen a la primavera quan comença el nou creixement.

Els caducifolis inclouen alguns arbres i arbusts, i totes aquelles plantes que perden totes les seves fulles en una part de l'any. Aquest procés s'anomena abcissió. En alguns casos la pèrdua de les fulles coincideix amb l'hivern (en climes temperats o polars). En altres parts del món incloent les regions tropicals, subtropicals i les regions àrides, les plantes perden les seves fulles durant l'estació seca o altres estacions depenent de les variacions en la pluviometria.

Moltes plantes caducifòlies floreixen durant el període que estan sense fulles i així incrementen l'efectivitat de la pol·linització encara que hi ha riscos com els de la gelada.^[3]

La caiguda de la fulla o abcissió implica senyals fisiològics complexos i canvis dins les plantes en ell la fotosíntesi abaixa el subministrament de clorofil·la en les fulles,^[4] i de pigments fent que apareguin altres pigments en la fulla que fan que aquesta deixi de ser verda.^[5] Aquests altres pigments inclouen els carotenoides que són groc, marrons o taronja. Els pigments antocians produeixen colors vermells i porpra, però no sempre són presents a les fulles. Les parts del món que mostren colors brillants a la tardor estan limitats a llocs on els dies esdevenen curts i les nits són fresques. En altres parts del món les fulles simplement cauen sense tornar-se de colors brillants que produeixen l'acumulació d'antocians.