Caminha

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Caminha

Tipus	municipi de Portugal i vila de Portugal
Localització
41° 50′ N, 8° 50′ O / 41.83°N,8.83°O / 41.83; -8.83
Estat	Portugal
Districte	Districte de Viana do Castelo
Conté la subdivisió	Arga (Baixo, Cima e São João) (en) Argela (en) Caminha (Matriz) e Vilarelho (en) Dem (en) Gondar e Orbacém (en) Lanhelas (en) Moledo e Cristelo (en) Riba de Âncora (en) Seixas (en) Venade e Azevedo (en) Vila Praia de Âncora Vilar de Mouros (en) Vile (en) Âncora
Població humana
Població	16.684 (2011) (122,21 hab./km²)
Geografia
Superfície	136,52 km²
Banyat per	oceà Atlàntic
Limita amb	Vila Nova de Cerveira Viana do Castelo A Guarda O Rosal Ponte de Lima
Dades històriques
Festa patronal	Dimarts posterior al diumenge de pasqua
Identificador descriptiu
Codi postal	4910
Fus horari	UTC±00:00
Altres
Agermanament amb	Pontault-Combault Rădăuți (1998–)
Lloc web	cm-caminha.pt

Caminha és un municipi portuguès, al districte de Viana do Castelo, a la regió del Nord i a la subregió de Minho-Lima. L'any 2001 tenia 17.069 habitants. Limita a nord-est amb Vila Nova de Cerveira, a l'oest amb Ponte de Lima, al sud amb Viana do Castelo, al nord amb Galícia i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Conté diverses freguesies: Âncora, Arga de Baixo, Arga de Cima, Arga de San Juan, Argela, Azevedo, Caminha-Matriz, Cristelo, Dem, Gondar, Lanhelas, Moledo, Orbacém, Riba de Âncora, Seixas, Venade, Vila Praia de Âncora, Vilar de Mouros, Vilarelho, abans de 1891 Caminha-Vilarelho, i Vile.

Aquesta antiga ciutat-fortalesa que s'alça a la vora del Miño fou habitada per celtes i romans per la seva posició estratègica. Va anar creixent com un important port fins que el seu comerç es va desviar a Viana do Castelo al segle xvi. Actualment és un petit port amb un transbordador que l'uneix diàriament a A Guarda, Galícia.

A nivell monumental destaquen la Torre del rellotge (Torre do Relógio), a la plaça major, del segle xv, antiga entrada a les muralles defensives medievals; els Paços do Concelho, del segle xvii, amb una atractiva lògia suportada per pilars; al costat, l'església de la Misericòrdia; el solar dos Pitas, del segle xv, a l'altre costat de la plaça, passada la font renaixentista, on hi ha les set finestres manuelines del pis superior; i l'església parroquial (Igreja Matriz), del segle xv, de transició del Gòtic al Renaixement.