Un llum de carbur o carburer, és un dispositiu d'il·luminació de gas. L'aparell obté una flama molt lluminosa produïda amb la ignició del gas acetilè (C₂H₂) que es genera per la reacció química exotèrmica entre el carbur de calci (CaC₂) i aigua.[1]
El llum consta de dos compartiments que es carreguen amb els dos reactius (aigua en el superior i carbur de calci en l'inferior). Amb una aixeta o un altre element de regulació es pot aportar controladament petites quantitats d'aigua al carbur, i això produeix el gas acetilè que es crema en un filtre, que pot estar proveït d'un reflector parabòlic. Els models tradicionals porten el filtre, amb reflector o sense, adossat al mateix aparell.
El primer carburer de calci va ser desenvolupat a Nova York als Estats Units el 1899 i va ser patentat el 28 d'agost de 1900 per Frederick E. Baldwin.[2]
Primerament va ser emprat en la mineria i es fa servir també en l'espeleologia, la pesca o el senderisme. Amb menys d'un litre d'aigua i carbur de calci es pot generar il·luminació per més de 24 hores.