Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Catalans
|
«Catalana» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Catalana (desambiguació)». |
  | |
| Tipus | població humana i nació |
|---|---|
| Llengua | Català |
| Religió | Cristianisme (majoritàriament Catolicisme), agnosticisme i ateisme |
| Epònim | Catalunya |
| Grups relacionats | catalanòfons (nord-catalans, andorrans, valencians, mallorquins, eivissencs, menorquins, franjolins, algueresos, formenterers), aragonesos, occitans, pied-noir |
| Geografia | |
| Originari de | Catalunya (Espanya), Pirineus Orientals (França) i Sardenya (Itàlia) |
| Estat | Espanya, França, Andorra i Itàlia |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Espanya | |
 Catalunya | 7.739.758 |
 País Valencià | 5.051.250[1] |
 Illes Balears | 1.173.008[2] |
 França | |
| Catalunya Nord | 440.885 |
 Andorra | 31.000 |
 Itàlia | 22.000 |
| Altres països | |
 Argentina | 179.000 |
 Mèxic | 54.000 |
 Alemanya | 49.000 |
 Veneçuela | 5.700 |
 Uruguai | 1.817[3][4] |
 EUA | 1.738 |
 Equador | 850 |
Els catalans són una nació europea, pirinenca i mediterrània que té les seves arrels als Pirineus orientals[5] i territoris adjacents. Històricament, es consideren com a catalans els individus de parla catalana[6] que, generalment, són originaris d'algun dels territoris anomenats modernament Països Catalans. A partir del segle xv es va generalitzar l'ús del gentilici de valencià,[7] tant per a la llengua com per als habitants del País Valencià, i molt més tard el gentilici de mallorquí per als oriünds de Mallorca, així perdent-se la unitat del gentilici català i la consciència de col·lectivitat, sobretot a partir de la Guerra de Successió.[8]
Al començament del segle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperació de la generalització del gentilici català comú, malgrat la regionalització del gentilici al Principat i de les reticències sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del País Valencià. Acadèmicament es va superar la polèmica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (català), mentre que en l'àmbit polític determinats sectors intenten (especialment des de la transició democràtica) de promoure la disgregació.[8] Això no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, català és la persona natural de Catalunya o dels Països Catalans.[9]
- ↑ Catalanòfons del País Valencià. Calculat a partir del % de catalanoparlants del País Valencià. Arxivat 2019-12-05 a Wayback Machine.
- ↑ Catalanòfons de les Illes Balears.Calculat a partir del % de catalanoparlants de les Illes Balears. Arxivat 2019-12-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Carod.cat: "El vicepresident del Govern visita el remodelat Casal Català de Montevideo i agraeix “l'esforç i el compromís” dels catalans de l'Uruguai"». Arxivat de l'original el 2010-06-25. [Consulta: 31 octubre 2009].
- ↑ Generalitat de Catalunya: "El vicepresident del Govern i la Viceconsellera d'Afers Exteriors i Cooperació fan un viatge institucional a l'Argentina i Uruguai"[Enllaç no actiu]
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesenc - ↑ Diccionari CA-VA-BA d'Alcover-Moll Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.:
- català
- 3b) m. i f. Que parla dita llengua com a vernacla. Catalans de Mallorca o de València: els mallorquins o valencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya.
- ↑ «Catalans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 8,0 8,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesGEC - ↑ http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=catal%E0&operEntrada=0 Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine.
Previous Page Next Page
