Ceftriaxona |
Malaltia objecte | infecció per Escherichia coli, infecció urinària, otitis mitjana, malaltia de Lyme, enteritis, gonorrea, malaltia del sistema reproductor femení, proctitis, peritonitis, epididimitis, xancroide, infecció del tracte respiratori superior, infecció òssia, pneumònia bacteriana, sèpsia, meningitis bacteriana, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per estafilococs, meningitis, endocarditis infecciosa, cel·lulitis, pneumònia, otitis mitjana, infecció urinària, gonorrea, malaltia inflamatòria pelviana i meningitis |
---|
|
Risc per l'embaràs | categoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA |
---|
Grup farmacològic | cefalosporina i compost heterocíclic |
---|
Codi ATC | J01DD04 |
---|
|
Fórmula | C18H18N8O7S3 |
---|
Massa molecular | 554,046058 Da |
---|
|
|
Número CAS | 73384-59-5 |
---|
PubChem (SID) | 5479530 |
---|
IUPHAR/BPS | 5326 |
---|
DrugBank | DB01212 |
---|
ChemSpider | 4586394 |
---|
UNII | 75J73V1629 |
---|
KEGG | D07659 |
---|
ChEBI | 29007 |
---|
ChEMBL | CHEMBL161 |
---|
AEPQ | 100.070.347 |
---|
La ceftriaxona és un antibiòtic emprat per al tractament de diverses infeccions bacterianes, com ara infeccions de l'orella mitjana, endocarditis, meningitis, pneumònia, osteomielitis, infeccions intraabdominals, infeccions cutànies, infeccions del tracte urinari, gonorrea o la malaltia inflamatòria pelviana.[1] De vegades s'empra abans d'una cirurgia o després d'una ferida per mossegada per intentar prevenir una infecció.[1] La ceftriaxona es pot administrar per via intravenosa o intramuscular.[1]