Tipus | grup ètnic històric |
---|---|
Part de | ibers |
Epònim | Cerdanya |
Grups relacionats | iacetans, vascons; airenosis, andosins, bargusis, ausetans |
Geografia | |
Originari de | Pirineus |
Els ceretans o cerretans (llatí: Cerretani, Ceretani o Ceretes; grec antic: Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat. És probable que fossin de llengua ibèrica,[1] però cal no descartar que la seva llengua fos més pròxima al basc o a l'aquità[2] o que estigués pròximament emparentada amb totes tres.[3] Poblaven l'actual territori de la Cerdanya (la qual els deu el nom) i encontorns, però sembla que s'estenien força més enllà cap a ponent, fins a les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i potser també les valls del Cinca i l'Éssera.[1] Limitaven a ponent amb els iacetans (amb els quals devien estar estretament emparentats[1]) i tal vegada amb els vascons, al sud amb els ilergets i els lacetans i a llevant amb els ausetans i els sòrdons; és possible que els airenosis, els andosins, els bargusis i els ausetans haguessin estat part del poble ceretà.[1][3][4][5]