Chalcatzingo

Chalcatzingo

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Morelos (Mèxic)
18° 41′ 47″ N, 98° 46′ 41″ O / 18.69644°N,98.77803°O / 18.69644; -98.77803

Chalcatzingo és un jaciment arqueològic localitzat a la vall de Morelos, a l'estat mexicà de Morelos. Chalcatzingo tingué l'apogeu durant el període preclàssic mitjà tardà de la cronologia mesoamericana. El lloc és molt conegut per l'important patrimoni d'art monumental i iconografia d'estil olmeca. Situat a la banda meridional de les terres altes del centre mexicà, s'estima que l'assentament fou fundat al voltant del segle xv ae. Al voltant del segle ix ae, els pobladors començaren a produir obres artístiques i arquitectòniques en què es pot percebre una important influència de la cultura olmeca.^[1] En l'època de florida, entre els s. VII i V ae, la població de Chalcatzingo oscil·lava entre cinc-centes i mil persones. Després del segle v ae, l'assentament va decaure.

El centre cerimonial de Chalcatzingo abasta una superfície de 40 ha. S'edificà en una fèrtil planícia al peu de dues prominències orogràfiques: el turó de Chalcatzingo i el de Delgado. El primer turó ha estat un espai ritual de primera importància per als antics habitants de la regió.^[2] El clima a la vall de Morelos és una mica més humit que a la resta de les terres altes del centre de Mèxic. Una deu al vessant dels turons proveïa d'aigua als habitants de Chalcatzingo.

Chalcatzingo ocupava era un important nus de les rutes comercials que connectaven Guerrero, la vall de Mèxic i les terres baixes al golf de Mèxic. Aquest centre cerimonial és un dels més importants amb restes d'estil olmeca fora de l'àrea nuclear, juntament amb Teopantecuanitlán i les coves de Juxtlahuaca i Oxtotitlán.

Després de les primeres exploracions arqueològiques practicades al jaciment al 1934 per l'arqueòloga Eulalia Guzmán, el 1972 va sorgir el Projecte Chalcatzingo, una proposta conjunta de la Universitat d'Illinois i l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), dirigit pels arqueòlegs David Grove, Raúl Arana i Jorge Angulo, que van fer treballs en diferents sectors de l'indret: van descobrir diferents monuments de pedra, que en alguns casos es poden considerar com esteles o part d'altars.^[3] Després de quatre anys de recerca, els resultats es van publicar en el llibre Ancient Chalcatzingo, en què Angulo i Grove van descriure els monuments coneguts fins a aquest moment, i els atorguen una numeració segons l'ordre en què van ser trobats.