Fitxa | |
---|---|
Direcció | Conrad Rooks |
Protagonistes | |
Producció | Conrad Rooks |
Guió | Conrad Rooks |
Música | Ravi Shankar, Philip Glass |
Fotografia | Étienne Becker, Robert Frank i Eugen Schüfftan ![]() |
Muntatge | Kenout Peltier |
Distribuïdor | Universal Pictures ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1966 ![]() |
Durada | 82 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | Nova York ![]() |
Premis i nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Chappaqua és una pel·lícula franco-americana de i amb Conrad Rooks estrenada el 1966. És un film emblemàtic de la generació beat.[1]
Narra les aventures d'un jonqui afortunat que intenta desintoxicar-se en una clínica francesa en un castell barroc on desvela a un metge, dr Benoit.[2] Li parla de la seva joventut, somnis, ideals i anhels.[3] L'argument no segueix cap fil lògic o cronològic, és més aviat una juxtaposició de seqüències dissoltes arreu al món: Nova York, París, Sri Lanka, Mèxic, Índia….[3] El film va dividir el públic: va fascinar els uns i avorrir els altres.[4]
Chappaqua és una pel·lícula autobiogràfica, finançada pel seu autor. S'hi troben (entre altres) William Burroughs, Ravi Shankar i Allen Ginsberg. Realitzades per Robert Franck, les imatges en blanc i negre barregen hàbilment al·lucinacions i realisme cru.[5] Aquesta pel·lícula ha rebut el premi especial del jurat al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 1966.[6]