Back Idioma chuj AST Chuj Czech Chuj-Sprache German Chuj language English Idioma chuj Spanish Chuj French Lingua chuj GL Chuj jezik Croatian チュフ語 Japanese 추흐어 Korean
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 59.048[1] Mèxic 2.503 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 43.370 (1991 ) |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala, Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües q’anjob’al | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG a Guatemala i INALI a Mèxic. |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cac |
| ISO 639-3 | cac |
| Glottolog | chuj1250 |
| Ethnologue | cac |
| UNESCO | 1787 |
| IETF | cac |
| Endangered languages | 3467 |
El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família maia juntament amb el q'anjob'al, jakaltek, akatek, tojolabal i mocho'. Va formar la seva pròpia branca lingüística (el chujean) fa aproximadament 21 segles.[5]
La comunitat lingüística de l'idioma chuj té uns 50.000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament de Huehuetenango l'oest de Guatemala: San Mateo Ixtatán, San Sebastián Coatán i Nentón.[6] Algunes comunitats als municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. Arran de la guerra civil a Guatemala (1960-1996) milers de refugiats migraren cap al territori de Chiapas, on en l'actualitat viuen aproximadament 10.000 persones refugiades endemés de 2.500 originaris de la regió.
- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 5 gener 2014].
- ↑ «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 16 desembre 2016].
- ↑ Stzolalil Stz'ib'chaj Ti' Chuj, ALMG, 2007, p.34
- ↑ «Comunidad Lingüística Chuj -Historia». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.