Tipus | ictiotoxèmia |
---|---|
Especialitat | toxicologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | gastroenteritis, trastorn neurològic i malaltia cardiovascular |
Tractament | mannitol (en) |
Patogènesi | |
Causat per | Ciguatoxina |
Classificació | |
CIM-10 | T61.0 |
CIM-9 | 988.0 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 31122 |
MedlinePlus | 002851 |
eMedicine | 813869 i 1009286 |
MeSH | D036841 |
UMLS CUI | C0008775 |
La ciguatera (de l'espanyol, cigua) és una intoxicació alimentària generalitzada causada per la ingesta de peixos portadors de ciguatoxines (CTXs). Així doncs, aquesta malaltia no és provocada per la ingesta de peixos en mal estat o contaminats, sinó per les toxines que ha acumulat del dinoflagel·lat microscòpic fotosintètic Gambierdiscus toxicus. Aquestes toxines són neurotoxines que s'emmagatzemen a les vísceres de peixos que han ingerit el dinoflagel·lat i les introdueixen dins la cadena alimentària concentrant-les cap a espècies progressives més grans, incloent així els humans.[1] Normalment, els peixos que acostumen a ingerir aquest dinoflagel·lat són peixos carnívors com barracudes, anguiles, umbrines, etc.[2]
La ciguatera (CFP) presenta característiques neurològiques i clíniques importants. Sovint, presenta símptomes d'intoxicació aguda o crònica, pel que representa un problema de salut global.[1][3] La malaltia produeix una varietat complexa de símptomes gastrointestinals, cardiovasculars, neurològics i neuropsicològics, que poden perdurar des de diversos dies fins a setmanes o mesos.[3]
El tractament depèn del diagnòstic precoç i de l'administració de mannitol intravenós. Així doncs, la identificació primerenca de les característiques neurològiques en els pacients intoxicats té el potencial de reduir el nombre de casos secundaris en els esclats de la malaltia.[1]
Alguns estudis afirmen que cada any es reporten 50.000 casos de ciguatera en tot el món. Tot i així, d'altres estimen 500.000 casos a l'any. Aquesta subestimació pot ser causada pel poc coneixement global sobre aquesta malaltia. A més a més, malgrat que és una malaltia que afecta globalment, aquesta es troba molt estesa en aigües tropicals i subtropicals, i més concretament a l'oceà Pacífic, Índic i mar Carib.[4]