Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Cincona

Infotaula d'ésser viuCincona
Cinchona Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deescorça de quina i quinina Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
SubfamíliaCinchonoideae
GènereCinchona Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCinchona officinalis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimAna de Osorio i Francisca Enriquez de Rivera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Detall flor

Cincona o arbres de la quina és el nom que s'utilitza en català per a les espècies del gènere Cinchona,[1][2] un gènere de plantes angiospermes de la família de les rubiàcies (Rubiaceae).[3]

Són plantes productores de diversos alcaloides medicinals principalment la quinina usada contra el paludisme o usats en l'elaboració de begudes refrescants com l'aigua tònica. El seu origen és tropical sud-americà, dels Andes, especialment del Perú, Equador, Bolívia i d'algunes zones de Colòmbia. Però el seu conreu actualment s'ha estès gràcies al seu èxit per combatre fortes febres, produïdes per la malària. Fou en el s. XVII, quan l'esposa del virrei del Perú, Francisca Enríquez de Rivera Comtessa de Chinchón agafà una febre molt persistent i es decidí en fer ús de la planta que els indis usaven. En 1632 portà aquest remei a Europa, i a través del Cardenal Lugo l'exportaren a Roma, en 1649. I ja finalment foren els jesuïtes els que la portaren a Indonèsia, d'on avui en dia principalment se l'obté de l'Illa de Java, com també de nombroses parts d'Àfrica (Ruanda, Camerun, Congo, Tanzània), de Jamaica i del sud-est asiàtic (Ceilan, Índia, Borneo…).[4] El seu cultiu és degut a la seva escorça, coneguda com a quina,[5] de la qual se n'extreu principalment la quinina, important principi actiu, a partir d'arbres d'uns 15-25 anys.

És a la llista dels 100 espècies invasores més nocives del món.[6]

  1. Cincona al DIEC
  2. «cincona». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 juliol 2024].
  3. «Cinchona L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juliol 2024].
  4. Chinchón a l'Enciclopèdia Espasa Calpe
  5. «quina ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «Cinchona pubescens (tree)» (en anglès). Global invasive species database. IUCN. Arxivat de l'original el 2012-10-26. [Consulta: 8 octubre 2015].

Previous Page Next Page