Cinglar

Cinglant per Claude Monet Impression, soleil levant

Cinglar és l'ús d'un sol rem a la popa d'una embarcació impulsant-lo amb moviments de costat a costat per crear una empenta cap endavant de l'embarcació dins l'aigua.[1] Es distingeix del sistema de remar amb dos rems "un a cada costat de l'embarcació" (a banda i banda) [2] i del remar en el que cada membre de la tripulació de l'embarcació o vaixell fa anar un sol rem, complementat per un altre membre de la tripulació en el costat oposat amb un altre rem, i en el que cadascun agafa un sol rem amb les dues mans.[3]

Aquesta tècnica s'utilitza principalment a França a les costes del Canal i de l'Atlàntic, així com tots els barquers i mariners, que també la practiquen en curses de velocitat. També es practica als Països Baixos, al nord d'Alemanya i a Dinamarca. A Suècia està estès a la costa oest però molt poc a la costa bàltica. És conegut, però rarament utilitzat a les Illes Britàniques. Hi ha el cas particular de la "voga veneta" a Venècia, que ofereix analogies amb el cinglar tal com el coneixem.[4]

  1. Mcgrail, Sean. Ancient Boats in North-West Europe: The Archaeology of Water Transport to AD 1500 (en anglès). Routledge, 2014-06-11. ISBN 978-1-317-88238-1. 
  2. Woodgate, Walter Bradford. Oars and Sculls (en anglès). J. Watson, 1874. 
  3. Stevens, Arthur Wesselhoeft. Practical Rowing with Scull and Sweep (en anglès). Nova York: Little, Brown, & Co., 1906, p. 90. 
  4. Elle est désignée en anglais sous la locution single oar sculling où sculling désigne la nage en couple c'est-à-dire où le rameur actionne deux avirons à la fois.

Cinglar

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne