El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin. En un sentit més general, és l'explotació i cria d'éssers vius, especialment vegetals (Vegeu també: ramaderia). El conreu inclou, com a més principals, les labors d'adobar el sòl, sembrar, esporgar, collir els fruits, cavar, llaurar i regar.[1] El 2013 a Catalunya hi havia 570.876 hectàrees de conreu de secà i 265.860 de regadiu.[2]
La protecció de conreus és la tècnica que s'ocupa dels agents que causen afeccions als conreus i a les collites, la relació que estableixen amb la planta, els efectes que hi produeixen i els mètodes i estratègies per a controlar-los. Aspira a reduir la incidència de plagues que destrossen els conreus. El seu codi d'especialitat UNESCO és el 3103.04 dins de la disciplina d'Agronomia.
Alguns consideren el conreu com una de les equivocacions més grans, car, si bé l'ús de tècniques de conreu intensiu permeten d'obtenir un gran rendiment de la terra i alimentar una població més gran; aquest mateix conreu acaba per empobrir la terra i la diversitat biològica.