Back Pellerich AN مشهرة Arabic Позорен стълб Bulgarian Post-ar-vezh BR Pranýř Czech Kag Danish Pranger German Κύφωνας Greek Whipping post English Punpilorio EO
_Schandpaal.jpeg)
Un costell també anomenat picota és un pal de pedra o de fusta[1] que era símbol de la jurisdicció i del lloc on es feien les execucions.[2][3] A l'antic règim, el privilegi de plantar costell era un dels drets que el senyor podia atorgar als seus vassalls.[4][5]
S'hi exposaven els reus i els caps o cossos dels ajusticiats per l'autoritat civil per a exposar-los a la vergonya pública.[6] En certes regions era coronada d'una mena de gàbia, on el condemnat era exposat a l'escarni, tot i romandre protegit d'agressions massa directes.[7] A Catalunya hi havia les columnes senzilles amb unes anelles o bé unes fustes que, en unir-se, deixaven uns forats per a subjectar algun membre del condemnat.[2]
Els costells sovint eren decorats amb l'escut del senyor o del prelat que tenia la jurisdicció i eren aleshores més un símbol que un veritable instrument de tortura, tot i que la seva erecció sempre més freqüent al segle xiv no comptava amb molta simpatia de la població.[8] En temps de revolta, com a símbol del poder vituperat, sovint van ser enderrocats durant moviments d'ira popular.[9] En la iconografia de molts escuts es troba un costell.[10]
- ↑ Bolòs i Masclans, Jordi. Els Orígens medievals del paisatge català : l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 134. ISBN 8472837459.
- ↑ 2,0 2,1 «Costell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mora Giné, Xavier. Un poble del comtat d'Urgell: Alberola. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, p. 86. ISBN 9788484093411.
- ↑ Oliva i Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya : burgesia mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2001, p. 31. ISBN 9788484095637.
- ↑ Gual i Vilà, Valentí «L'administració de la justícia senyorial: els llibres de cort». Pedralbes: revista d'història moderna, XIII, 2, 1993, pàg. 1, 2, 5 i 7.
- ↑ «Costell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Virella i Bloda, Albert «Els costells catalans». Miscel·lania Penedesenca, V, 1982, pàg. 261-262.
- ↑ Riu, Manuel; Batlle i Gallart, Carme. Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1987, p. 190. ISBN 9788460050124.
- ↑ Virella i Bloda, 1982, p. 272.
- ↑ «Pillories in heraldry». Wikimedia Commons. [Consulta: 7 juny 2018].