Nasturtium officinale | |
---|---|
Dades | |
Font de | creixen |
Planta | |
Tipus de fruit | síliqua |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 164311 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Brassicales |
Família | Brassicaceae |
Tribu | Cardamineae |
Gènere | Nasturtium |
Espècie | Nasturtium officinale W. T. Aiton[1] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes). La planta silvestre creix en abundància a la major part dels rierols i corrents frescos poc profunds d'Europa i Àsia d'on és originària. En el Principat es troba àmpliament difosa. D'Europa i Àsia s'ha anat estenent per altres continents i, actualment, podem trobar-la a Amèrica del Nord i a Amèrica del Sud, o al Carib. A partir del segle xix es va introduir el seu cultiu en horts i el seu ús com a planta cultivada ha anat augmentant a poc a poc. El creixen, en català, també es coneix amb els noms de caputxina, morritort d'aigua, creixenera, créixens vers, créixec, greixes[2], morritort d'aigua, ravenell d'aigua o entre altres.[3]
El nom Nasturtium prové del llatí nasus= "nas" i tortus="tort" a causa de l'olor picant de la planta que irritava el nas i officinale indica que la planta s'utilitzava en farmàcia.[4]