Crisoberil | |
---|---|
Cristall de crisoberil d'Itaguaçu, Espírito Santo, Brasil | |
Fórmula química | BeAl₂O₄ |
Epònim | or i beril |
Localitat tipus | Brasil |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.04 |
Dana | 7.2.9.1 |
Heys | 7.4.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 5,481Å; b = 9,415Å; c = 4,428Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial Pbnm |
Color | tons verds, verd maragda, blanc verdós, verd groguenc, marró verdós, groc, blau |
Exfoliació | bona en {110}, imperfecta en {010}, pobre en (001) |
Fractura | irregular, desigual, concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 8,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 3,75(1) g/cm³ (mesurada); 3,69 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,746 nβ = 1,748 nγ = 1,756 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 72° |
Dispersió òptica | r > v |
Impureses comunes | Fe, Cr, Ti |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1789 |
Símbol | Cbrl |
Referències | [1] |
El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec χρυσός, daurat, i βήρυλλος, beril, en al·lusió al seu color.