Cronoxil

Chronoxyle^[1] (neologisme d'origen francés, l'equivalent català seria cronoxil) o monòlit^[2] de fusta morta, són neologismes que designen:

• vells i grans arbres morts o moribunds, que es deixen descompondre sobre el seu peu, sovint després d'“haver-los afermat”;
• peces de fusta arreglades i conservades de manera que constituïsquen, a mesura que n'avança la descomposició, una successió d'hàbitats que poden albergar diverses comunitats d'espècies saproxíliques (que consumeixen fusta o viuen a dalt com a epífites) i que estan en forta regressió als boscos on la silvicultura ja no deixa lloc per als arbres vells i la fusta en descomposició.

Siga per raons pedagògiques, científiques o de protecció de la natura, els cronoxils han de compensar-se en la seua regressió de les grans fustes mortes dels boscs. Si es reconstitueixen, han de recompondre's amb fusta sense pesticides i si és possible haurien de procedir d'arbres que s'hagen desenvolupat en llocs lliures de substàncies químiques romanents (plom, mercuri, sal, etc.). Poden també tenir una vocació secundària artística, com a senyal, tòtem, o treball d'art si es talla la fusta.

La majoria dels cronoxils actualment reconstituïts ho foren per raons pedagògiques i d'estudi científic, més que com a veritable eina de conservació de la natura. Permeten, per exemple, a desenes de generacions d'alumnes de seguir i estudiar en un mateix indret la projecció de la descomposició i estudiar-ne els protagonistes (bacteris, bolets, insectes, etc.).

Les dades adquirides per l'estudi de la fusta morta palesen que conservar duradorament les associacions saproxíliques (fauna, bacteris, fongs de la fusta morta...) depén de la connectivitat dels trossos de les fustes.