Cuirassa

Per a altres significats, vegeu «Cuirassa (tortugues)».

La cuirassa és una peça d'armadura dissenyada per a protegir el tors.^[1] Originalment es tractava d'una sola peça pectoral de cuir bullida i modelada amb la forma desitjada. Per extensió també es denominen cuirasses a les armadures formades per dues peces fetes de cuir o metall. La cuirassa sí que compon de dues seccions principals, el peto (placa frontal) i la placa dorsal (placa posterior), que en general s'uneixen amb una frontissa a la part dreta del tors i una fixació a la banda esquerra a través d'un sistema de passadors i ganxos.^[2] Sobre les cuirasses de cuir es poden cosir elements metàl·lics o tires de cuir per tal de fer una cuirassa reforçada o cota. Aquestes defenses van seguir en ús més temps que qualsevol altra peça d'armadura.

En l'antiga Grècia i Roma la musculatura masculina s'idealitzava en la musculatura de la cuirassa.^[3] A final del segle xiv la cuirassa es va perdre en relació amb l'armadura de plaques. A principi del segle xv, l'armadura de plaques, incloent la cuirassa, va començar a ser usada sense capa, però el darrer quart del segle s'usava un tabard sobre l'armadura, però mentre la vestimenta sobre l'armadura s'anava perdent, petites peces de diferents formes i mides s'uniren a l'armadura per defensar els punts vulnerables i on no eren necessaris, es perdien. Les cotilles per pit i esquena peces van ser usats per soldats a peu al segle xvii, mentre que els genets estaven equipats amb cuirasses més pesants i fortes.

A partir de Napoleó els cuirassers constituïren un dels cossos d'elit components de la cavalleria pesant.^[4] Al llarg del segle xix la lligadura més característica dels cuirassers fou un casc d'imitació clàssica, amb cimera sovint coronada de plomall, similar al casc de dragó del mateix període.