Dhimma

La dhimma —de l'àrab ذمة, ḏimma, ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’^[1]— és un pacte de protecció o una capitulació entre «Gent del Llibre» (ahl al-kitab) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmís. En virtut d'aquest pacte, els dhimmís poden mantenir els seus usos i costums (amb algunes restriccions) i reben protecció i empara de les autoritats musulmanes en relació amb enemics externs. A canvi, s'obliguen a pagar un impost de capitació (jizya) i, si es posseeixen terres, una contribució per aquestes (kharaj), de valor variable. També patien algunes restriccions en els seus drets civils, com ara l'obligació de dur vestits distintius o la prohibició d'algunes manifestacions religioses públiques.^[2]