Diazinon

Diazinon

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	304,101 Da
Rol	anticolinesteràsic
Estructura química
Fórmula química	C₁₂H₂₁N₂O₃PS
SMILES canònic	Model 2D CCOP(=S)(OCC)OC1=NC(=NC(=C1)C)C(C)C
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,12 g/cm³ (a 20 ℃)
Solubilitat	0,004 g/100 g (aigua, 20 ℃)
Pressió de vapor	0,0001 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	0,1 mg/m³ (10 h, cap valor)
Punt d'inflamabilitat	180 °F
Altres
Class IIIA combustible liquid

El diazinon (Nom IUPAC: O, O-dietilO-[4-metil-6-(prop-2-il) pirimidina-2-il] fosforotioat), un líquid incolor/marró fosc, és un èster de l'àcid tiofosfòric desenvolupat el 1952 per Ciba-Geigy, una companyia química suïssa (més tard Novartis i després Syngenta).^{[cal citació]} Es tracta d'un insecticida no sistèmic inicialment usat per al control de blatodeus, el peixet de plata, formigues, i puces en l'àmbit residencial. Va ser utilitzat àmpliament en la dècada de 1970 i principis de 1980 en jardineria de propòsit general i el control de plagues en interiors.^{[cal citació]} Una forma d'esquer es va utilitzar per al control de vespes en l'oest dels EUA. L'ús residencial del diazinon va ser prohibit als EUA el 2004, però segueix estant autoritzat per a usos agrícoles.^{[cal citació]}

En un estudi realitzat entre 2007 i 2010 a 112 pous de 29 aqüífers de Catalunya, es va detectar diazinon en el 51% de les 233 mostres realitzades, si bé en cap cas va excedir el llindar màxim de 100 ng/L establert per les directives europees corresponents.^[1] Aquesta substància es va categoritzar el 2015 com a "possiblement carcinògena" (2A) segons l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC).^[2][3]