El discordianisme és una religió satírica[1] que rendeix culte a Eris Discòrdia, deessa grecoromana de la discòrdia, també representada com la divinitat primigènia grecoromana Caos (mitologia). Va ser fundada en 1957 per Greg Hill, també conegut com a Melaclypse el Jove i Kerry Wendell Thornley, o Omar Khayyam Ravenhurst.
El discordianisme té certes similituds amb interpretacions de l'escola Zen Rinzai. La idea principal del discordianisme és que tot el que existeix és el caos, i que tant l'ordre com el desordre són il·lusions que emmascaren el caos subjacent. El discordianisme considera el caos com alguna cosa positiu, a diferència de la majoria de religions, que prefereixen l'harmonia i l'ordre.[2]
Segons Laurel Narizny, a diferència del pastafarisme, que seria una religió paròdia, ja que és insincera i essencialment atea, el discordianisme seria una religió satírica, doncs pot "proporcionar experiències religioses genuïnes".[1] Per a John Michael Greer, es troba a l'espai entre un moviment religiós i una broma, encara que destaca la seva influència sobre el moviment de la Màgia del caos.[3] Per a Kerry Thornley es tracta d'una forma nord-americana de Zen, i altres discordians prefereixen la denominació "desorganització religiosa".[2]