Djati

Djati

Djati i Djati-sab en jeroglífic

Djati Ṯ3tj

Taiti-sab-djati T3jtj-s3b-ṯ3tj El de la cortina, el dignatari de la sala, Sab, Ministre (Títol tradicional de l'Imperi Antic [1])

Imi-ra-nut-djati Jmj-r3-nwt-ṯ3tj Representant de la Ciutat, Ministre (Títol tradicional de l'Imperi Mitjà i del Nou [2])

A l'antic Egipte, el càrrec polític o títol de djati (o tiati) corresponia a aquella persona que governava el país a les ordres directes del faraó. Avui dia equivaldria al càrrec de primer ministre o de president del govern en un país amb monarquia. Tradicionalment s'ha traduït de manera inexacta pel terme "visir" (en anglès o alemany, Wesir) o, a vegades, pel de canceller reial, per les semblances amb aquests càrrecs i, en el cas de visir, per la mateixa història de l'Egipte islàmic. Des de l'Imperi Antic i fins al Baix Imperi, el djati era el funcionari de més alt càrrec dins la cort i dirigia els cossos d'escribes, la policia i la justícia, tot i que el faraó, el seu superior directe, podia ocupar el seu lloc i modificar les seves decisions quan vulgués.

Igual que d'altres alts càrrecs (inclòs el de faraó), poques dones van poder ser-ne titulars. En el cas dels djatis, una de les poques dones que se sap que en van exercir va ser Nebet, coneguda arreu amb el nom anglès de Lady Nebet, sogra del faraó Pepi I (dinastia VI), tot i que hi ha egiptòlegs que creuen que el títol només era honorífic i que era el seu marit, el noble Khui, l'autèntic djati del faraó.^[3]