Dolent

Un dolent estereotípic, comú en el cinema mut de principis del segle xx, amb elegant vestit negre bigoti empolainat i gest maníac.

El dolent és el nom popular català per a l'antagonista,[1] ja que usualment era una persona que buscava el mal i s'oposava a l'heroi, bo per definició. La ficció moderna, però, ha canviat aquesta concepció i els personatges són més complexos, no estan dividits tan netament en un maniqueisme. Un terme usat per metonímia és el de vilà. El vilà, etimològicament, és l'habitant que no viu a ciutat, que ve de la vila o del camp. Com que els ciutadans encarnaven l'ideal de la civilització i s'assimilaven als cavallers, les persones educades i que es movien per honor, la paraula "vilà" va anar adquirint connotacions negatives fins a esdevenir sinònim de malvat o de vilesa. L'acció del dolent s'encamina a impedir que el protagonista aconsegueixi el seu objectiu o a intentar una acció èticament reprovable (com un crim) que l'heroi ha d'evitar.

  1. Greiner Mai, Herbert. Diccionario Akal de literatura general y comparada. Akal, 2006. ISBN 978-84-460-1863-6 [Consulta: 28 agost 2022]. 

Dolent

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne