Duomo és la paraula italiana que es fa servir per referir-se al temple cristià on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi, coneguda en català com Catedral. El seu ús en català sense traduir, com italianisme, es deu a diverses catedrals italianes com la Catedral de Florència o la de Milà, mundialment famoses, que s'han incorporat fortament en la memòria col·lectiva, transformant el substantiu en un nom propi, de la mateixa manera en què de vegades es fa servir la veu Piazza per referir-se a algunes places o Campanile per a alguns campanars.[1]
El terme italià Duomo, igual que l'alemany Dom, deriven de la mateixa arrel llatina que dona origen a les paraules domus (casa) i dominus (senyor) i no té relació amb la cúpula o dom que presenten algunes Catedrals. En llatí es diu a la Catedral Domus Dei (casa de Déu).[2]