I emendànt hinn quèj ingràss che miglióren i proprietà fisich del terren e, per mèzz de lor, i proprietà chimich del terren e quèj biològich vegnen influenzàa. Per quèlla resón chì el se considera ‘ma emendànt on materiàl che ‘l giusta ‘na tessidura anormàl o che ‘l ghe daga al terrén ‘na struttura minga compatta o che ‘l ne stabilizza la soa struttura.
I vegnen per esempi consideràa emendànt, quèj materiàj chì, in di situazión specifich:
I intervent de emendamént de la tessidura gh’hàn besògn de appòrt consistént de materiàl, de l’orden de centèn de tonnellàd per ettaro per ògni decimeter de profondità. Anca sòta l’ipòtesi che 'l materiàl che ’l costa pòch, el càregh econòmich per el traspòrt, la destribuzion e l’incorporazión l’è tal de fa diventà sti intervént chì minga conveniént e, comunque, sostenìbil domà in su di superfici piscinìtt e per di fin partìcolar. On effètt emendànt segondari el succéd per via de la bonifica quand che ‘l terrén el ven mettùu sòtt’acqua e per quèst i se doperen di acqui che gh’hànn denter del material in sospension.
I intervent de emendamént al fin de migliorà e de stabilitzzà la struttura domànden di apòrt de ingrass orgànich pussée piscinìtt, de l’orden di desèn de tonnellàd per ettaro in caso de intervént straordinari o de pòch tonnellàd per ettaro in del caso de intervent periòdich. La disponibilità limitada de emendànt orgànich e i cost de traspòrt e destribuzión minga trascuràbil i fànn de manera che sti intervént chì vegnen fàa domà in di superfici specifich. Ind la pratega ordinaria de l’agricoltura, d’usanza, l’appòrt de letamm al fin de l’emendamént el ven fàa in quèj casi chì: