Enio

Enio

Tipus	deïtat grega deïtat de la guerra
Context
Present a l'obra	Teogonia
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Residència	Olimp
Família
Parella	Ares
Mare	Hera
Pare	Zeus
Fills	Enyalius, Eros, Ànteros, Fobos, Dimos, Flègies, Harmonia, Thrax (en) , Enòmau i Adrestia
Germans	Polemos
Altres
Part de	mitologia grega
Domini	guerra, destrucció i conquesta
Símbol	shield of Achilles (en)
Equivalent	Bel·lona, Ma (en) i Morrigan

Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes. Amb freqüència era retratada amb Fobos i Dimos com a companya d'Ares, el déu de la guerra, i s'ha dit que era tant la seva mare com la seva germana.

A Tebes i Orcomen se celebrava un festival anomenat Όμολώϊα en honor de Zeus, Demèter, Atenea i Enio, i es deia que Zeus havia rebut l'epítet homoloios d'Homolois, una sacerdotessa d'Enio (Suidas Homolois). Una estàtua d'Enio, feta pels fills de Praxítel·les, s'erigia al temple d'Ares a Atenes (Pausànias i.8§5). Entre les grees que enumerava Hesíode a la seva Teogonia (273) hi figura Enio.

La seva equivalent en la mitologia romana era Bel·lona.^[1]