Enstatita

Enstatita
Fórmula química	Mg₂Si₂O₆
Epònim	adversari
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.02
Dana	65.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	laminar, fibrós, o massiva
Grup espacial	grup espacial 61
Color	blanc, gris, verd, groc o marró - incolor en una secció prima
Macles	simple i laminar en [100]
Exfoliació	bona/diferent en [210]
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	5 a 6
Color de la ratlla	gris
Diafanitat	translúcida a opaca
Gravetat específica	3,2 a 3,3
Densitat	3,2
Propietats òptiques	biaxial (+) 2 V = 55 - 90
Índex de refracció	nα = 1.650 - 1.668 nβ = 1.652 - 1.673 nγ = 1.659 - 1.679
Birefringència	δ = 0,009 a 0,011
Pleocroisme	cap
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988 s.p.
Símbol	En
Referències	[1][2]

L'enstatita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats i, dins d'ells, pertany al subgrup dels ortopiroxens. És un silicat de magnesi (MgSiO3).^[3] Normalment té aspecte de masses fibroses de color castany verdós. El seu nom deriva del grec enstates, que significa "oponent", pel fet que és refractària. Alguns sinònims molt poc usats són amblistegita, chladnita, enstadita, ficinita, paulita, peckamita, protobastita, shepardita o victorita.

L'enstatita, juntament amb la ferrosilita, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems.^[3] És l'extrem, amb magnesi, d'una sèrie de solució sòlida; l'altre extrem, amb ferro, és la ferrosilita (Fe₂Si₂O₆). Els minerals intermedis d'aquesta sèrie són la varietat broncita ((Mg, Fe) ₂Si₂O₆) i la hiperstena ((Fe, Mg) ₂Si₂O₆).^[4][5] És un dimorfisme de la clinoenstatita, que té la mateixa composició química però en el sistema monoclínic.

El mineral cristal·litza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens. Els cristalls ben formats són rars; normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables. Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre. Escalfant l'enstatita per damunt dels 1 050 °C es transforma en protoenstatita.^[3]