(la) Iambi ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | poemari ![]() |
Autor | Horaci ![]() |
Llengua | llatí ![]() |
Publicació | antiga Roma, dècada del 30 aC ![]() |
Gènere | poesia ![]() |
Els Iambes (Iambi, en llatí) o Epodes (Epodos, en llatí) –que és el nom amb què els estudiosos s’han referit a aquesta obra horaciana des de Quintilià (Institució oratòria, X, 1, 96)– és un poemari format per disset composicions de temàtica diversa (s’hi tracten l’amor, el desig per l’acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l’època, entre altres temes), escrites amb un cert lirisme i d’una manera més o menys sarcàstica i violenta, que apareix aproximadament el 30 aC, després que hagi vist la llum el primer llibre de les Sàtires (35-34 aC) i gairebé en el mateix moment en què l’autor, Horaci, en publica el segon. Dels disset poemes que formen el llibre, onze estan escrits en metres iàmbics i sis, en una combinació de dàctils i iambes –d’aquí que l'escriptor de Venosa els anomeni iambi (‘iambes’). El nom dels poemes amb què se’ls coneix (el d’epodes) ens indica la forma dels metres que hi trobem, atès que un epode és, mètricament parlant, la segona línia, més breu, d’un dístic. I, per extensió, el nom d’epode va ser aplicat pels metricòlegs grecs a tot poema escrit en aquests metres. En una de les seves Epístoles (I, 19, 23), Horaci ens explica que, per a la composició dels Epodes, ha seguit els metres i l'esperit de l'escriptor líric grec Arquíloc de Paros, però no els temes que tracta en els seus poemes ni les expressions que hi utilitza. Tanmateix, els poemes iàmbics que formen els Epodes contenen molts elements de la poesia d'Arquíloc: certs insults, la sàtira com a composició poètica primordial per a la descripció de la realitat, algunes màximes moralitzadores i el tema de l'amistat.[1]